Sa Sartiglia
Is garas cavallerescas de cuaddus e is giogus de addestramentu militari a cuaddu fiant nàscidus in s’Europa mediovali de is crociadas. Custas manifestatzionis torrant a nasci in su 1400 e in su 1500 comenti spetàculus po sa genti. Sa Sartìllia de Aristanis puru, chi s’est sighia a fai fintzas a oi, podit essi cunsiderada comenti unu spetàculu pùbblicu fatu po intratenni e fai diverti sa genti. In su 1500 su continenti antigu fiat interessau meda a is manifestatzionis de cuaddus e prus de totu a is cursas a s’aneddu. Soberanus, visureis, feudatàrius e corporatzionis de mestieri organizaiant custus spetàculus po sa genti candu calicunu fiat fatu rei o munsignori, candu nasciant erederis de su rei o po calicuna festa sacra; is nòbilis fiant interessaus diretamenti ma su pòpulu fiat sceti spetatori. Sa manifestatzioni stòrica de Aristanis puru fait parti de is cursas a s’aneddu. Oi in totu s’Itàlia ci funt unu muntoni de garas de abilidadi de cavalleris chi, a bortas, circant de infricì s’aneddu cun sa lància. In àterus tipus de garas, inveci, si circat de centrai una sàgoma o unu burato chi rapresentat su cavalleri nemigu chi si sfidaiat in duellu: ndi funt unu esèmpiu sa Quintana de Foligno o sa cursa de su Saracinu de Arezzo. Is documentus prus antigus de sa stòria de sa Sartìllia de Aristanis, custodiaus in s’Archìviu Stòricu de sa citadi, riguardant sa còmpara, fata dae is autoridadis citadinas de insaras, in sa butega de unu maistu de linna, de is stocus po sa cursa. Custu fatu fait pentzai ca fortzis, in edadi ispagnola, sa cursa fiat organizada dae s’istitutzioni municipali e chi, sceti a pustis, siat stètia organizada dae is grèmius, is sociedadis de mestieri presentis in is Citadis Règias dae su 1500, chi ant sighiu a dd’organizai fintzas a oi. Oi non si scidi de seguru chi sa cursa esistiat giai in edadi medioevali ma si podit crei poita fiant meda is raportus chi is reis de Aristanis teniant cun is nòbilis de s’Itàlia de is Comunus de su 1200 e de su 1300; in prus is giugis nostrus passaiant tempus meda in is citadis mannas de Ispagna in tempus medioevali; custu fait pentzai chi is reis de su giudicau de Arborea connosciant beni is giogus militaris e chi, in sa capitali arborense, comenti in is àteras citadis mannas de s’Europa de insaras, nòbilis e cavalleris usaiant sa spada e sa lància in is provas de abilidadi a cuaddu.