Aristanis, citadi antiga de orìgini medioevali, po sa stòria e is testimoniàntzias architetònicas e artìsticas de bellesa rara, est una de is realidadis prus importanitis de su patrimòniu culturali de Sardigna. Sa biddixedda bizantina de Aristanis, in ui in antis ci biviat sa genti de sa citadi antiga de Tharros chi fiat fuia dae su perìgulu de is àrabus, est diventada in s’annu milli su capuluogu de su Giudicau de Arborea. Custu at a essi su prus longu de is cuatru giudicaus de sa Sardigna mediovali. Difatis, candu is catalanus e aragonesus, a cumintziai dae su 1323, si ndi pigant su Regnu de Sardigna, finit s’esperièntzia de is giudicaus sardus e Aristanis e s’antigu regnu suu passant a su meri nou sceti in su 1420. In casi cincuxentus annus de stòria, dae su X a su XV sèculu, su Giudicau de Arborea at manifestau unu livellu culturali artu meda. Ci funt documentus pretziosus chi testimoniant sa richesa e s’elegàntzia de custa citadi medioevali chi si podint biri oi puru in is monumentus de s’architetura civili e religiosa. A sa fini de su ‘200 su giugi Marianu II de Arborea aiat fatu fai in sa citadi antiga murus e turris chi si podint biri ancora in su centru de sa citadi. Custa at rapresentau po annus meda su sìmbulu de sa gherra contra sa concuista catalanu aragonesa de s’ìsula. In sa segunda metadi de su ‘300 sa capitali e su giudicau de Arborea bivint momentus de splendori polìticu e culturali. In cussus annus is reis Marianu IV e Eleonora, filla sua, pùbblicant sa Carta de Logu, su còdici de leis po amministrai sa giustìtzia in su Regnu de Arborea. Su pròpriu còdici, a pustis de sa concuista definitiva dae parti de is catalanus e aragonesus, at a essi usau in totu su Regnu de Sardigna e at a rapresentai sa lei po totu s’ìsula po totu su tempus de sa dominatzioni ispagnola e po una parti de cussa sabàuda, fintzas a su 1827, candu Carlo Felice fait su còdici de Leis Civìlis e Criminalis. In is primus annus de su cuatruxentus, cun sa concuista catalana, una parti de is territòrius de su Giudicau de Arborea ant a fai parti de su Marchesau de Aristanis, tìtulu e territòriu chi, in su 1478, ant a passai a su rei de Ispagna. S’annu a pustis Aristanis diventat Citadi Règia cun is pròprius privilegius e regulamentus de is citadis catalanas. Custas podiant puru fai grèmius, sociedadis de mestieri chi teniant su pròpriu regulamentu de is corporatzionis de Barcellona. Is documentus prus antigus de sa Sartìllia faint riferimentu a sa citadi de Aristanis de edadi ispagnola. Oi non scideus chi a primu fiat s’autoridadi citadina a organizai sa cursa a sa stedda po festas specialis, e nen mancu candu is grèmius ant cumintzau a dd’organizai. Segundu sa traditzioni prus antiga, tramandada a boxi dae is aristanesus e dae is chi pigaiant parti a sa manifestatzioni, siat dae is cumponentis bècius de is grèmius siat dae is cavallieris antzianus, sa Sartìllia s’est fata onni annu, in tempus bellu o lègiu, in tempus de paxi o de gherra e est stètia sempri guidada dae su Componidori. Dae cincuxentus annus sa Sartìllia rapresentat sa stòria de sa citadi. Po custa resoni sa cursa est intrada a fai parti de sa cultura e de sa sociedadi de Aristanis e onni annu, comenti po magia, parrit prus bella e rica de s’antigu passau suu.