Su percursu
Sa Sartìllia si fait in is rugas antigas de sa citadi. A sa fini de sa vestitzioni de su Componidori, chi de sòlitu si fait foras dae su centru stòricu de sa citadi, su corteu andat faci a Sa Ruga de Santa Maria in ui si fait sa cursa a sa stedda. Fintzas a su 1907, in sa chi immoi est Pratza Manno, is cavalleris passant sa Porta a Mare po andai a sa catedrali, passendi dae cussa chi fiat unu tempus s’intrada po sa citadi murada po is chi arribaiant dae sa parti de Casteddu. In cuss’annu s’edifìciu fiat stètiu sciusciau ca nant chi fiat chentza valori artìsticu. In prus sa turri de Santu Filippu, a canta a sa residèntzia de is soveranus medioevalis e a su presoni, fiat giai in conditzionis malas. Est pròpriu in su spàtziu a faci a su presoni chi cumintzat sa cursa a sa stedda chi est apicada cun unu nastru birdi a su campanili de su trexentus de sa catedrali de s’Arcidiòcisi Arborense.
A intru de sa catedrali, dedicada a s’Assunta, ci funt unu muntoni de capellas e stàtuas chi testimoniant is fasis stòricas diferentis de s’importanti edifìciu fatu in edadi bizantina. Sa capella de Nostra Segnora de su Remèdiu, cun sa stàtua de Nostra Segnora in perda de tantus coloris in sa capella gòtica antiga, sa stàtua de s’Annuntziada sculpia dae Nino Pisano, sa capella de su màrtiri Archelau patronu de sa citadi e cussa de su Grèmiu de is Maistus de Linna in stili barocu, cun decorus in oru zechinu, funt sceti una parti de is gioiellus pretziosus de custa crèsia chi est una de is prus solennis de s’ìsula. In su percursu de sa Sartìllia ci funt fintzas sa crèsia e su cunventu de Santu Frantziscu, pròpriu in sa furriada in ui is cavalleris currint cun coràgiu. In sa crèsia de su duxentus, de stili neoclàssicu, est custodiu cun cura manna su crucifissu de Nicodemo. S’òbera de linna, sìmili a su tipu tràgicu dolorosu cun Cristu suferenti in sa gruxi, de ispiratzione renana, chi fortzis est stètiu fatu dae maistus valentzanus de su 1300, est in Aristanis dae tempus meda e rapresentat unu de is monumentus prus importantis de sa religiosidadi e de sa cultura non sceti sarda.
Sa cursa de is cavalleris chi ant tentau de pigai sa stedda finit in dae in antis de sa crèsia de Santu Màuru, a pustis de ai passau sa crèsia de Santu Antoni, capella de un ospidali medioevali antigu de sa citadi, e sa cresiedda de su Spìritu Santu, de orìgini bizantina. A pustis su corteu de is cavalleris andat a sa ruga in ui ant a curri is parìllias passendi dae sa Pratza de Citiadi. In mesu a sa pratza c’est sa stàtua de Eleonora de Arborea, fata a sa fini de s’otuxentus dae s’artista Ulisse Cambi. Eleonora, reina de su regnu medioevali de Arborea, est bìvia in is ùrtimus annus de su trexentus e s’arregodat po ai fatu pubblicai una parti noa de sa Carta de Logu, su còdici de leis de su Regnu. In sa pratza ci funt puru su Palazzo degli Scolopi, chi unu tempus fiat unu cunventu e in ui oi ci funt is ufìcius de s’Amministratzioni Comunali, e su Palazzo Campus Colonna, de su 1700, in ui oi ci funt is ufìcius de su Sìndigu e de sa Giunta de sa Citadi. Sa ruga Dereta, chi portat dae Pratza de Citadi a Sa Porta, est un’àtera pratza importanti de Aristanis. In sa Ruga Dereta c’est Palatzu Arcais in ui oi ci funt unus cantus ufìcius de s’Amministratzioni Provinciali de Aristanis; dd’aiat fatu fai su nòbili Don Damiano Nurra Conca, Marchesu de Arcais, in su 1700, chi aiat fintzas giau in donu a is carmelitanus unu cunventu, in ui oi si faint cursus de s’Universidadi, siat de Casteddu che de Sassari, e una crèsia de stili barocu piemontesu.
In sa Porta c’est una turri manna fata dae Marianu II de Arborea a sa fini de su duxentus. In cussus annus su rei de Arborea aiat fortificau su sistema de difesa de custa capitali medioevali cun unu muru cun 28 turris e aiat fatu fai tres intradas po sa citadi. Sa turri de Mariano, tzerriada puru turri de Santu Cristòforu o Porta Manna, fiat s’intrada principali de sa citadi po is chi arribaiant dae su cabu de susu. Sa turri, fata cun blocus de terra e arena, est arta 28 metrus e in artu c’est una campana de brunzu de su 1300, unu esèmpiu.