Is grèmius
Is Citadis Règias de su Regnu de Sardigna de edadi ispagnola, est a nai is citadis de Casteddu, Sassari, Aristanis, Alighera, Iglesias, Castelsardo e Bosa, chi non fiant stètias infeudadas, teniant caraterìsticas specialis comenti cussa de fai grèmius. Is sòcius de custas sociedadis, reunios in corporatzionis religiosas, faiant su pròpriu traballu: massàjus, maistus de linna, ferreris, maistus de pannu, sabaderis, crongioaxus, carreteris. Sa sociedadi fiat posta “in coa”, est a nai ca fiat a suta de sa protetzioni de unu o prus santus e dae innoi benit su nòmini de grèmiu; fiant regulamentaus dae statutus sìmilis a cussus de Barcellona. Sa corporatzioni guvernaiat s’atividadi de totus is maistus e regulaiat s’intrada de is sòcius nous, su novitziau insoru, s’esàmini po su passàgiu dae novìtzius a maistus de arte e faiat leis po regulai sa calidadi e is prètzius de is traballus fatus.
S’agiudu tra is sòcius, s’assistèntzia a is sòcius pòberus, s’acumpangiamentu a campusantu de is sòcius mortus, sa participatzioni a is festas solennis, a is festas prus importantis de su calendàriu religiosu e de sa sociedadi fiant regulamentaus in modu rigorosu e respetaus dae is sòcius si nonu custus depiant pagai sa penali e podiant essi puru bogaus dae sa sociedadi.
In citadi, sceti chi faiat parti de sa corporatzioni, podiat oberri una butega e traballai.
Custu òbbligu ci fiat stètiu bogau in edadi sabàuda poita limitaiat su mercau e su traballu e in su 1864 fiat stètia fata una lei a posta po ci bogai foras custas istitutzionis. Dae cussu momentu unus cantus grèmius si fiant trasformaus in “sociedadis” chi non teniant prus is doveris de su mestieri ma aiant sighiu a fai festas po su santu patronu; àteras fiant intradas a fai parti de is sociedadis de “mutuo sucursu” in ui is sòcius operàjus s’agiudaiant pari pari. Dae pagu in calicuna citadi de s’ìsula si funt torraus a formai grèmius po recuperai is festas antigas chi fiant perdendi•si ma in is citadis de Sassari e Aristanis sighint a traballai dae sempri. In su capoluogu turritanu e in cussu arborense dae prus de cincuxentus annus is manifestatzionis prus importantis de sa citadi funt fatas dae is grèmius chi a Sassari sighint a fai sa festa de is candeleris po promissa a Nostra Segnora Assunta e in Aristanis sa cursa stòrica de cuaddus de sa Sartìllia.
Sa mancàntzia de documentus non si permitit de scidi cun precisioni candu est stètiu giau a is grèmius su còmpitu de organizai sa Sartìllia. Ma teneus unu documentu chi provat ca unu canònigu de sa catedrali arborense, bìviu in sa metadi de su cincuxentus, aiat giau a su grèmiu de is massàjus de Santu Giuanni Battista unu terrenu chi aiat permìtiu de pagai is ispeisas po sa manifestatzioni. Ancora oi sa traditzioni arregodat “su Cungiau de sa Sartìllia” chi diat ai depi assegurai su pagamentu de is ispeisas de sa cursa po sempri, pena sa pèrdita, dae parti de su Grèmiu de is massàjus, de is diritus a susu de su terrenu. Inveci su Grèmiu de is maistus de linna de Santu Giuseppi aiat sempri pagau is ispeisas po s’organizatzioni de sa cursa cun su dinari arregotu dae is sòcius e dae is novìtzius de su grèmiu e cun is ofertas fatas a sa corporatzioni dae is famìglias nòbilis e arricas de sa citadi.